The Piano

EL PIANO

La veu que sentiu no és la veu externa,

sinó la veu de la ment.

No he parlat d'ençà que tenia sis anys.

Ningú sap per què. Ni jo.

El pare diu que és un talent amagat,

i que el dia que se'm fiqui al cap deixar de respirar serà l'últim.

Avui m'ha casat amb un home que encara no conec.

Aviat, la meva filla i jo l'anirem a trobar al seu país.

El meu marit diu que el meu mutisme no l'amoïna.

Escriu que, escolteu això, si Déu estima les criatures mudes, per què no ell!

Fora bo que tingués la paciència de Déu,

perquè el silenci acaba afectant tothom.

L'estrany és que jo no em considero silenciosa.

És pel meu piano.

El trobaré a faltar durant el viatge.

Agafa-li la mà, vinga.

Ets amb mi.

Tinc la senyora.

Endavant.

Paddington Station.

Aquí, preciosa!

Vinga, nois, descordeu-vos.

Pixa com un mascle.

Hòstia, de qui és aquest collons de taüt?

Déu meu, com pesa! Espera't!

- Collons! Les deixem enrere. - És el que volen.

Sí, molt bé. Deixar-les i que et linxin pel plaer!

Fa molt mal temps aquí. Podria ser que no us recollissin.

Teniu res per aixopluc?

Diu: “Gràcies.”

La teva mare preferiria continuar amb nosaltres fins a Nelson?

S'estimaria més que la bullissin de viu en viu els nadius,

abans que pujar un altre cop a aquell cossi.

Ja estaràs de sort si no t'esclafo els morros, noieta!

De molta sort!

Ja estem tots a punt, senyor.

Mare, compte!

Les gallines! Estan bé? Dona'm.

Mira, soc una papallona molt gran.

S'encendrà?

No penso dir-li papa. No penso dir-li res.

No penso ni mirar-me'l.

Ens aturem?

Fem una parada?

Hem de continuar.

Senyoreta McGrath? Alisdair Stewart.

Hauran de despertar-se. He vingut amb homes per portar-ho tot.

Veig que porteu moltes caixes.

M'agradaria saber què hi ha a cadascuna...

Em sent?

Ah, doncs bé. Sí, està bé.

Què hi ha en aquesta?

És menuda. No hauria dit mai que seria menuda.

I aquesta? És molt grossa.

- Què hi ha, un llit? - És el piano de la mare.

Baines, digue'ls que ho portin per parelles.

Agafeu totes les caixes, la taula i les maletes.

Què et sembla?

Se la veu cansada.

És esquifida, per dir una cosa.

I la caixa grossa?

No, no. Només baguls i caixes.

- No ens la podem endur ara. - Doncs ella vol que se l'endugui.

Sí, jo també. Però som massa pocs per portar-lo ara.

Pesa massa!

No vols que s'emportin la roba o els estris de cuina?

És això el que vols dir?

No podem deixar el piano!

No ho discutim més. Estic molt satisfet que hagueu arribat bé.

Hem de saber si poden tornar de seguida a buscar-lo.

Podria disculpar-me pel retard...

Quan s'hagin endut les altres coses.

Li aconsello que es prepari per a un viatge difícil.

El sotabosc li estriparà la roba, i hi ha llocs amb un bon tou de fang.

Què es pensen que fan? No tenim temps per a això.

Què passa? Per què s'aturen?

És el camí dels terrenys d'enterrament. És tapu.

Volen més diners. Volen fer-ho durar dos dies.

No.

No, saben un altre camí al costat d'aquest.

Septimus, treu-te això!

Treu-te això!

Compte amb els peus! Vigila els peus!

- Septimus! Sisplau, para! - Para!

- Prou, sisplau! L'estriparàs! - Oh, l'etiqueta s'ha fet malbé.

Septimus, para ja!

L'estriparàs. Ves amb compte.

Abaixa el braç.

Si no podeu fer junts una cerimònia,

almenys tindreu una fotografia.

Amb compte. La blonda és molt fràgil.

El meu pare de debò era un compositor alemany famós.

Es van conèixer quan la mare era cantant d'òpera a Luxemburg.

Per què?

Vull sortir a la fotografia.

Deixareu la tela aquí?

No, no. Només és per tenir la cadira eixuta.

Devem haver relliscat als taulons. Han quedat molt llefiscosos.

Posa't a la cadira.

Treu l'encerat.

Em sap greu que plogui. No tenim prou claror a dins.

Aguanto el paraigua per aquest costat o l'altre?

L'altre!

Pots aguantar això, sisplau?

I asseguts...

Ben quiets.

I on es van casar?

En un bosc enorme amb fades fent de dames d'honor.

Cadascuna agafava la mà d'un follet.

No, dic una mentida. Va ser en una capelleta a les muntanyes.

- Quines muntanyes són, maca? - Els Pirineus.

No hi he anat mai.

La mare cantava cançons en alemany, i la veu ressonava per les valls.

- Això era abans de l'accident. - Què va passar?

Un dia, mentre la mare i el pare cantaven junts al bosc,

va esclatar una gran tempesta.

Però, tan apassionats estaven cantant,

que no se'n van adonar.

No van parar ni quan la pluja va començar a caure.

Quan alçaven les veus per als compassos finals del duet,

un gran llampec va baixar del cel i va tocar el pare,

que es va encendre com una torxa.

Al mateix moment que el pare queia mort,

la mare quedava muda. No va dir mai una paraula més.

Déu meu!

Ni una paraula més?

Del xoc. Sí.

Lògic. Terrible.

Terrible.

Terrible, terrible.

Em sap greu.

Me n'haig d'anar uns quants dies.

Una terra maori que m'interessa, la puc comprar a preu molt raonable.

Espero que passareu el temps instal·lant-vos. I potser...

en certa manera...

podríem tornar a començar.

D'acord?

No sé llegir.

Sisplau, torna'ns a la platja on vam arribar.

Em sap greu. No ho puc fer.

No tinc temps.

Adeu-siau.

No us hi puc dur.

No ho puc fer.

Mama, fixa't! Mira!

Mama! Mama!

- Hola. - Hola.

Has deixat de pentinar-te, t'està bé. Es veia exagerat.

Fixa't, els caps passaran per aquí.

Ensenya-l'hi, Nessie.

El reverend farà servir sang d'animal. Sens dubte serà molt dramàtic.

- Molt dramàtic. - Te!

Morag,

què pensaries si algú...

toqués una taula de la cuina...

com si fos un piano?

Com si fos un piano?

És estrany, oi? No és cap piano.

No fa cap so.

Galetes!

No, cap so.

Sabia que...

era muda però ara penso...

que potser és més que això. Em pregunto si no està malament del cap.

Xit!

- Cap so? - No. Era una taula.

Va ser molt violenta amb el vestit. Va estripar un tros de blonda.

Si no ho hagués vist,

hauria jurat que s'hi havia agafat amb les dents i eixugat els peus.

Encara no ha passat res. És simplement una inquietud, res més.

Sí.

Sí, és clar. Una inquietud.

Hi ha alguna cosa a dir en favor del silenci.

I tant. Cotó?

Amb el temps, estic segur que es tornarà afectuosa.

No hi ha res tan tractable com un animal. I són ben silenciosos.

Aquells 80 acres de l'altra banda del riu, què en penses?

No tinc diners. Quina idea portes de cap?

M'agradaria fer una permuta.

- A canvi de què? - Del piano.

El piano de la platja?

- No és pantanós, oi? - No.

Baines, l'amant de la música. No ho hauria dit mai.

Talents amagats, George?

Haurien de fer-me lliçons. No serviria de gran cosa sense.

Sí, suposo que sí.

L'Ada sap tocar. Sé per una carta que toca molt bé.

Toca d'ençà que tenia cinc o sis anys.

Amb què?

Bé, amb... el teu piano. És l’intercanvi.

Què diu?

Diu que és el seu piano i no permetrà que el toqui!

No sap llegir! És un ignorant!

Vol millorar, i tu podràs tocar-lo.

Ensenya-li a cuidar-lo!

El piano és meu.

No pots continuar així!

Ara som una família. Tots fem sacrificis, i tu també en faràs!

N'hi ensenyaràs, i jo me n'encarregaré!