The Bridge on the River Kwai

EL PONT DEL RIU KWAI

Acabeu feina!

Aneu a la cabana.

Sí, té sentit.

Si els presoners nous ens veuen cavant tombes, poden córrer.

No hi ha temps per a acudits. Acabeu feina!

Caveu, caveu.

Què li sembla si ens posa a la llista de malalts?

Sigui compassiu, capità. Posi'ns a l'hospital.

Tu no malalt. Tu mai malalt.

Per què sempre et fas el malalt, Shears?

No vull un d'això sobre el cap, suposo.

Capità Kanematsu...

...una burilla?

Et dono burilla aquest matí. A tots dos.

Això és el que vull dir. Vull tornar el favor.

Quan un home fa un regal per la bondat del seu cor,

com vostè m'ha donat aquella burilla, me'n recordo amb el cor.

Per això

vull que guardi aquest encenedor.

Es pensa que l'he robat?

Era d'aquell noi anglès que acabem d'enterrar.

Me'l va donar per un favor que li havia fet.

Abans de morir, vull fer el mateix per vostè.

Tu divertit, Shears.

Entesos, vas a la llista de malalts. Ell també.

Un dia d'aquests el coronel Saito t'enxamparà subornant-lo,

i llavors què?

Abans que passi serem molt lluny d'aquí, company.

Molt lluny.

Entesos, enllestim.

Aquí reposa...

Weaver, no me'n recordo qui acabem d'enterrar.

En Thomson.

Sí.

Aquí reposa el caporal Herbert Thomson,

número de sèrie 01234567.

Valerós membre del nosequè del rei o la reina,

mort de beri-beri l'any del Senyor 1943,

per a major glòria de...

-Per què va morir? -Deixar-ho córrer.

No cal fer burla de la tomba.

No faig burla de la tomba ni de l'home.

Que descansi en pau.

En va trobar ben poca mentre estava viu.

Companyia A, marqueu el pas!

Marqueu el pas!

Alto.

En línia, esquerra.

Descanseu.

Serem un parell de enterramorts atrafegats, Weaver.

Magnífic, magnífic.

Aquell coronel no sap què s'ha buscat.

-Li diràs la veritat? -És clar que no.

No ets ni un oficial ni un cavaller.

Em dic Nicholson.

Soc el coronel Saito.

En nom de Sa Majestat Imperial,

li dono la benvinguda.

Soc l'oficial de comandament d'aquest camp,

que és el Camp 16,

al llarg del gran ferrocarril

que aviat enllaçarà Bangkok amb Yangon.

Els presoners britànics heu estat triats

per construir un pont sobre el riu Kwai.

Serà feina agradable, que demana habilitat.

I els oficials treballaran igual que els homes.

L'exèrcit japonès no pot tenir boques ocioses per alimentar.

Si treballeu fort, se us tractarà bé.

Però si no treballeu fort,

sereu castigats.

Unes paraules sobre la fugida.

No hi ha filferrades.

Cap estacada.

Cap talaia.

No són necessàries.

Som una illa a la jungla.

La fugida és impossible.

Moriríeu.

Avui descanseu. Demà començareu.

Permeteu-me que recordi la divisa del general Yamashita:

“Sigueu feliços a la feina.”

Sigueu feliços a la feina.

Rompeu files.

Batalló, descanseu.

Rompeu files, Major Hughes.

Batalló, descanseu.

Porti els homes a l'aquarterament. Miri qui està malalt.

Vull tenir unes paraules amb aquest individu. Coronel!

He sentit els seus comentaris, senyor.

Els meus homes es comportaran tal com s'espera d'un soldat britànic.

Els meus oficials i jo serem responsables de la seva conducta.

Potser ha passat per alt el fet que l'ús d'oficials per al treball manual

està expressament prohibit per la Convenció de Ginebra.

Ah sí?

Tinc un còpia de la Convenció

i estaria content de deixar-l'hi fer cop d’ull.

No serà necessari.

Seguin, sisplau.

Sí, senyor.

-Vull parlar un moment amb en Clipton. -Molt bé, senyor.

Clipton, no el vull interrompre.

-Com va el braç? -Gairebé curat.

Senyor, el comandant Shears de la Marina dels Estats Units.

-Bé. -Molt de gust, senyor.

Els hem trobat a ell i a un australià.

Tot el que queda dels presoners que van construir el camp.

La Marina dels Estats Units? Aquí?

Per ser un mariner, estic més aviat terra endins.

-Va perdre el vaixell? -El Houston.

Vaig arribar a terra, però vaig quedar separat dels altres supervivents.

I el seu grup d'aquí?

Sobretot australians. Alguns...

Alguns britànics. Indis, birmans, siamesos.

I què se n'ha fet?

Han mort,

de malària, disenteria, beri-beri, gangrena.

Altres causes de mort:

fam, treball excessiu, ferides de bala, mossegades de serp,

Saito.

Alguns que senzillament es van cansar de viure.

L'ha vist en Clipton?

Estava a punt, senyor. Vingui, comandant, es pot afaitar més tard.

Entesos.

Es quedarà amb els oficials.

Li aconseguirem roba com cal.

No es molesti per mi.

No tinc pressa per sortir de la llista de malalts.

A més, vaig amb roba de feina. És la moda aquí.

Els oficials del seu grup han fet feina manual?

Em sembla que podríem dir-ne així.

He plantejat aquest punt al coronel comsedigui.

Saito.

-Crec que ara ho entén. -Ah sí?

Sí. Haig de dir que sembla un tipus força raonable.

Bé, haig de continuar.

Hi ha reunió d'oficials a les 7.

-Passi'm llista de les seves necessitats. -Sí, senyor.

Qualsevol cosa que puguem fer.

Gràcies, senyor.

-Què passa? -Tant se val.

Endavant, digui-ho.

Se m'acuden moltes coses per dir de Saito,

però raonable, aquesta és nova.

Potser el coronel Nicholson en fa una definició diferent.

Cap altre punt?

-Amb el seu permís, senyor? -Sí, Jennings?

Sobre el comitè de fugides. He parlat amb el comandant Shears...

No hi haurà cap comitè de fugides.

No ho entenc, senyor. El tinent Jennings té un pla.

Sí, sí, estic segur que en Jennings té un pla, però fugir?

On? A aquest jungla? Aquell individu, Saito, té raó.

No calen filferrades aquí. Una possibilitat entre 100 de supervivència.

Estic segur que un home amb l'experiència del comandant Shears em donarà la raó.

Diria que les possibilitats d'una fugida amb èxit són una entre 100.

-Exacte. -Però puc afegir una altra cosa?

Sisplau.

Les possibilitats de supervivència en aquest camp són encara pitjors.

Ja ha vist el cementiri. Aquestes són les seves possibilitats reals.

Renunciar a l'esperança de fugir,

deixar de pensar-hi, és com acceptar una sentència de mort.

Per què no ha provat de fugir, comandant?

Faig temps. Esperant el moment adequat, la companyia adequada.

Entenc com se sent.

Naturalment, és el deure d'un soldat capturat intentar fugir.

Però els meus homes i jo ens trobem en un punt legal curiós

que vostè desconeix.

A Singapur ens van ordenar la rendició des del quarter de comandament.

Se'ns va ordenar, fixi's.

Per tant, en el nostre cas, fugir podria ben ser una infracció de la llei militar.

-Interessant? -Sí, senyor, un punt interessant.

Em sap greu, senyor, no el segueixo.

Té intenció de defensar la lletra de la llei, al cost que sigui?

Sense llei, comandant, no hi ha civilització.

Aquest és el meu parer. Aquí no hi ha civilització.

Llavors tenim l'oportunitat d'introduir-la.

Proposo que deixem el tema de la fugida.

Hi ha res més?

Crec que tenim tots clar el programa.

Vull que tot vagi com una seda començant demà al matí.

I recordin això:

els nostres sempre han de tenir la sensació que els manem nosaltres,

i no els japonesos.

Mentre tinguin aquesta idea, seran soldats i no esclaus.

D'acord amb mi, comandant?

Bé, jo...

Espero que puguin continuar sent soldats, coronel.

Pel que fa a mi, només soc un esclau.

Un esclau viu.

Un ocell estrany. Fins i tot per a un nord-am...

Ha estat massa temps en aïllament, pobre.

Desconnectat de la seva unitat. Hauríem de treure'n una lliçó.

Presoners anglesos!

Fixeu-vos que no dic soldats anglesos.

Des del moment que us vau rendir, vau deixar de ser soldats.

Acabareu el pont el 12 de maig.

Treballareu sota la direcció d'un enginyer japonès.

No hi ha gaire temps. Tots els homes treballaran.

Els vostres oficials treballaran al costat vostre.

És just,