The Equalizer

ELS DOS DIES MÉS IMPORTANTS DE LA TEVA VIDA

SÓN EL DIA QUE VAS NÉIXER I EL DIA QUE DESCOBREIXES PER QUÈ

Assessor, a serveis de construcció.

No acabàveu l'obra la setmana passada?

L'amo vol canviar l'entrada.

- Ja. I qui paga… - Mana.

- Gràcies. - Adeu.

- Els nous han de passar una prova. - Com si fossin bombers.

Ei, iaio. Oi que no empenyies carrets a la teva antiga feina?

M'has enxampat.

Com estàs, Jenny?

Ara millor.

- Com va, senyor McCall? - Molt bé, Ralphie.

- Què hi tens, aquí? - És tonyina.

- I el pa? - Integral i sense gluten.

D'acord. Condiments?

Enciam, alvocat i maionesa sense ou.

D'acord.

És un osset de la tonyina.

Què? Les patates són verdures. M'agraden les coses cruixents.

Les pastanagues són cruixents. I les algues seques.

Sóc una persona, no un conill.

Si vols ser guàrdia de seguretat, t'has d'aprimar.

Tens la prova d'aquí una setmana.

Em vas demanar ajuda, però si no estàs disposat a esforçar-te…

- Ja. - Ei.

Progrés, no perfecció.

- Prou de patates. - Prou de patates.

Tant és el sabor, oi?

EL VELL I LA MAR

- Ens veiem, Jay. - Que vagi bé, Billy.

Vés a prendre pel cul.

- Gràcies. - De res.

Ha pescat el peix ja?

Acaba de picar.

Ja tocava.

És que el peix és gran.

No se sap si aguantarà.

No sé.

S'hi està escarrassant.

Potser és que és massa vell.

Pensava que volies deixar els dolços.

- Sí. - Quan?

Un dia d'aquests.

Sí? És dolent per a les cordes vocals.

Cos, ment, esperit. Te'n recordes?

He comprat una maquineta per fer maquetes.

Sí? Segur que ets bona.

Per què ho dius?

Intuïció.

Té. Fins després, Jake.

Molt bé. A reveure, maca.

Ja m'explicaràs què passa amb el peix.

- Molt bé. - Adeu.

Ei!

- Em deus 100 dòlars. - 50.

Ei, iaio. Ens estem jugant saber què feies abans de venir aquí.

Per guanyar-te la vida.

Jo dic que assegurances i indemnitzacions.

No. Treballava a la borsa. A Wall Street.

- Era un Pip. - Que eres un vip?

No, un vip no. Un Pip. P-I-P.

- Què collons és un Pip? - Per què renegues tant?

Ja saps, Gladys Knight i els Pips. Així!

- Mireu. - Au va.

- No ho fas gens malament. - Tio, no facis això.

- Vinga, vinga! - I la volta?

Espera. Que fort.

Ara mateix ho busco.

- Tio, això ho he de buscar. - Vinga.

- Qui eres tu? - El de la dreta.

Tio, aquest no és ell.

És el dels cabells afro.

- És calb. No té… - Es devia posar perruca.

- Aquest paio mola. - És ell.

Hola, Jake. Quina merda de nit.

Sí. La vida és dura.

Aquí tens, nena.

Gràcies.

- Al final el pesca? - Què?

- El peix. - Ah, sí. Sí que el pesca, sí.

Un final feliç.

Bé, no exactament.

El vell lliga el peix al lateral de la barca

i rema fins a la riba.

El peix sagna a l'aigua,

vénen els taurons

i es mengen tot el peix fins que no en queda res.

Quina pèrdua de temps, no?

No. Depèn de com t'ho miris.

El vell es troba el seu adversari més gran

quan creia que aquesta part de la seva vida ja havia passat.

Es veu a ell mateix en el peix.

I acaba

respectant-lo, com més lluita.

I per què no deixa anar el peix?

El vell ha de ser el vell i el peix el peix.

En aquest món, cadascú ha de ser el que és, oi?

Sigui el que sigui.

- Quant és, Jake? - No t'amoïnis.

- Vés a guanyar-te la vida. - Gràcies, Jake.

Hola, rei. Com estàs?

Vinga, estira, estira, estira.

Estira, estira, estira.

Vinga, vinga.

Vuit, set, sis, cinc, quatre…

Quatre, quatre…

Au va, home, vinga.

No puc.

No pots. I si fos jo?

Deixaràs que em mori per inhalació de fum?

Peso més de 80 quilos.

Com em trauràs d'un edifici en flames si no pots estirar un neumàtic 20 metres?

No tinc força.

No dubtis de tu mateix. El dubte mata. Va, aixeca't.

Aixeca't.

Amunt, amunt, amunt.

Preparats, llestos…

Estira.

Va. Qui vol ser guàrdia de seguretat?

Jo!

- Qui vol ser guàrdia de seguretat? - Jo!

- Qui vol ser guàrdia de seguretat? - Jo!

- Molt bé. - Jo!

M'agrada. Tornem-ho a fer.

Ple de verí, com a tu t'agrada.

És el teu aniversari?

No, és d'un de la feina. Però no volia llençar-la.

Per molts anys, un de la feina.

Quants anys tens?

I tu?

Tant és això.

Perdona. M'he saltat el protocol, oi?

No, no. Escolta. Vine. Seu.

Seu, seu.

Seu.

D'acord.

- Va, seu. - D'acord.

Segur que no interrompo res?

Tranquil·la.

I doncs?

No ho sé.

He sentit una mena de veu serena

abans que torni la bogeria.

Ja.

Em dic Teri.

Bob.

Ai!

- Estàs forta. - No tens pinta de Bob.

No?

Tens pinta de Robert.

Un Robert llegeix llibres així.

Un Bob veu la tele.

El meu nom real és Alina.

Què t'ha passat a la cara?

Una ximpleria.

No és gens professional, però digue'm què et sembla, d'acord?

Caram! Alina, la cantant.

Tots dos sabem el que sóc.

Jo crec que pots ser el que vulguis ser.

Potser al teu món, Robert.

- Però al meu no passa. - Canvia de món.

- No portes anell. - Què?

- No portes anell de casament. - No.

No hi ha una senyora Robert a casa?

No.

N'hi ha hagut mai?

Sí, abans.

Li vas trencar el cor?

Ella me'l va trencar a mi.

Veig molts homes viudos.

Hi ha alguna cosa a la teva mirada.

No és tristesa.

És com si estiguessis perdut. Saps?

Sempre llegeixes llibres?

La meva dona llegia.

Estava llegint-se els 100 llibres que tothom hauria de llegir.

Va arribar als 97 i vaig decidir…

intentar-ho.

Així algun dia tindrem alguna cosa per parlar quan ens tornem a veure.

- Ostres, 100 llibres! - Sí.

Déu n'hi do.

Quants n'has llegit, Robert?

91.

Perdona. Aquest trasto…

91 llibres.

- Ja gairebé has acabat. - Gairebé.

I què faràs després?

Fer classes de cant.

I després obriré una fàbrica de dònuts.

Sí. Què? De què rius?

M'encanta estar desperta a aquestes hores.

Sí?

Sí. Tot és tan fosc

que fa que tot torni a semblar possible.

Jo no puc dormir de nit.

Així pots parlar-me dels teus llibres.

De què va aquest?

Va d'un paio que es creu que és un cavaller.

El que passa és que viu en un món on els cavallers ja no existeixen.