Paths of Glory

subtítol per Marrak

CAMINS DE GLÒRIA

FRANÇA 1916

La guerra entre Alemanya i França es va declarar el 3 d'agost del 1914.

A les cinc setmanes, l'exèrcit alemany estava

a 28 quilòmetres de París.

Allà, els malparats francesos van portar els seus destacaments al riu Marne

i en una sèrie de contraatacs sorpresa, van aconseguir rebutjar l'atac alemany.

El front es va estabilitzar, i poc després

es va convertir en una línia contínua de trinxeres fortificades,

que recorria 800 km des del Canal de la Manxa fins a la frontera suïssa.

El 1916, després de dos anys atroços de guerra de trinxeres,

els fronts de batalla gairebé no havien variat.

Les victòries es mesuraven en centenars de metres,

i es pagaven amb centenars de milers de vides.

General Broulard.

- Hola, George. Com estàs? - Paul, m'alegro de tornar-te a veure.

Això és esplèndid.

Magnífic.

Intento crear un ambient de treball agradable.

Ho has aconseguit. Tant de bo tingués el teu bon gust en catifes i quadres.

Ets molt amable, George. Seu.

No ha estat cosa meva. El lloc està pràcticament com el vaig trobar.

Paul, he vingut a veure't a propòsit d'una cosa important.

És alt secret. No pot anar més enllà del cap d'estat major, i només

- si confies en la discreció. - Per descomptat.

Preparem un exèrcit en aquest front per a una ofensiva.

El quarter general vol aconseguir un avenç important. Somrius.

Ho sento. Per un moment havia pensat que sabia què anaves a dir. Continua.

No sabia que poguessis llegir la ment. Què creies que anava a dir?

- Alguna cosa sobre el Turó de les Formigues. - Doncs sí que llegeixes la ment.

És una posició clau i és al meu sector.

Si et sóc sincer, he sentit rumors. No hi ha secrets al quarter general.

- Què opines? - És la clau de la posició alemanya aquí.

Ho han ocupat durant un any i sembla que ho faran un altre més.

Tinc ordres d'assaltar el turó el dia 10 com a molt tard, demà passat.

Això és gairebé ridícul.

No seria aquí si cregués el mateix.

Paul, si hi ha algú a l'exèrcit que ho pot aconseguir, ets tu.

És totalment impossible.

La meva divisió està destrossada.

No estaria en condicions de defensar el turó, ja no diguem d'assaltar-lo.

Em sap greu, però és la veritat.

Paul, volia parlar amb tu d'alguna cosa més,

però potser malinterpretis les meves intencions.

De què es tracta?

És probable que ho malinterpretis.

Però, com a amic, potser t'ho hauria de dir.

- Què intentes dir-me, George? - Paul,

es rumoreja que ets candidat per al 12è Cos.

- El 12è Cos? - Sí, i per a una altra estrella.

L'hi he donat suport. Necessiten un general combatiu, i et deuen una estrella.

El vostre full de serveis us permet rebutjar

aquesta missió per les raons que heu esmentat.

Ningú qüestionaria la teva decisió. Escollirien un altre per a la feina.

Això no t'hauria d'influir, Paul.

- Ho sento. Un conyac? - No, gràcies. Abans de dinar, no.

George, sóc responsable de les vides de 8.000 homes.

Quin valor té la meva ambició contra això?

Quin valor té la meva reputació comparada amb això?

Els meus homes són el primer, George.

- I ells ho saben. - N'estic segur.

- Saben que mai no els fallaria. - No cal dir-ho.

La vida d'un soldat significa més que totes les estrelles i els honors de França.

Aleshores,

aquest atac estaria per sobre de la capacitat dels teus homes?

No he dit això, George.

Res no és massa quan es desperta el seu esperit guerrer.

No et pressionaré, si no ho creus convenient.

No et preocupis, George. No podries encara que ho intentessis.

És clar que tenir artilleria suposaria una gran diferència.

- Quins reforços em podries prestar? - Ho estudiaré.

- I reemplaçaments? - Ja veurem,

però estic segur que t'ho montaràs amb el que tens.

- Podríem aconseguir-ho. - Sabia que feia bé de venir a veure't.

Només tu pots agafar el Turó de les Formigues. Pel que fa a l'estrella...

Això no hi té res a veure.

- En tot cas, pesaria en contra. - Me n'adono compte.

- Quan creus que es farà? - Passat demà com a molt tard.

Potser ho aconseguirem.

Hola, soldat. A punt per matar més alemanys?

- Com es diu? - Soldat Ferol, Companyia A, senyor.

- Està casat? - No, senyor.

La vostra mare estarà molt orgullosa de vostè.

Continui, soldat i bona sort.

Sí, senyor. Gràcies.

Hola, soldat. A punt per matar més alemanys?

Sí, senyor.

Netejant el seu rifle, segons sembla. És el millor amic del soldat.

Cuida'l bé i sempre cuidarà bé de vostè.

Bona sort, soldat. Continui.

Hola, soldat.

A punt per matar més alemanys?

Va tot bé, soldat?

- Bé? Sí, senyor, estic bé. - Bon noi.

- Està casat, soldat? - Casat jo?

Sí. Té esposa?

- Si tinc dona? - Senyor, neurosi de guerra.

Disculpi, sergent. La neurosi de guerra no existeix.

Té esposa, soldat?

La meva dona? La meva dona.

Sí, tinc dona. No la tornaré a veure mai. Moriré.

No es comporti com un covard.

- Sóc un covard. - Reaccioni, soldat.

Sergent, que traslladin immediatament a aquesta criatura fora del meu regiment.

No permetré que corrompi als meus homes.

- Sí, senyor. - Continui, sergent.

Té raó. Aquestes coses es poden propagar si no es controlen.

Generalment, aquestes visites tenen

un efecte incalculable sobre la moral.

L'esperit guerrer del 701 se'n nodreix.

No, comandant, neixen amb aquest esperit.

El general es dirigeix ​​cap aquí, senyor.

- És un plaer veure'l, coronel. - M'afalaga, general.

Disposa d´un bonic quartet.

No faré comentaris sobre la seva bellesa, senyor, però sí que és un quartet.

- I no hi ha gaire mobiliari. - A mi em sembla suficient.

No tinc per costum seure. M'agrada estar dret.

- Sempre en marxa. - Dono fe d'això, coronel.

Tot just aconsegueixo que se senti per signar les ordres.

Jo sóc així, Dax.

Mai no entendré els oficials de butaca.

Tipus que intenten guanyar guerres des dels seus escriptoris amb papers.

La seva única inquietud és que un ratolí se'ls fiqui pels pantalons.

Si pogués triar entre ratolins i canons, triaria els ratolins.

No aconseguirà convèncer-me. Encara que, ara de debò, si un

home és un memo, que es posi un vestit i s'amagui sota el llit.

Però si vol ser soldat, que es comporti com a tal.

Ha de lluitar, i no pot fer-ho si no és al camp de batalla.

- Aquest és el meu credo. - He de donar-li la raó,

ja que presenta el cas d'una manera tan convincent.

- Suposo que voldrà fer una ullada. - Sí, coronel.

Aquí hi ha alguna cosa digna de veure: El Turó de les Formigues.

És la millor vista del turó, sense ser-hi.

Aviat ho farem, oi?

He vist objectius més formidables. Molt més difícils.

No es pot robar i sortir corrents, però està prenyat de possibilitats.

- Sona estrany. - Per què?

- Sona a donar a llum. - Ah, sí. Per descomptat.

Està molt perspicaç aquest matí, més sagaç que de costum.

El coronel va ser l'advocat criminalista més destacat de França.

Cavallers, s'excedeixen amb els seus afalacs.

Coronel, com va ser l'ofensiva d'ahir a la nit?

Vam atraure foc enemic. 29 baixes, senyor.

Sí, ho vaig veure a la carretera d'entrada. Totalment inexcusable. Estúpid.

Apinyats com mosques, esperant que algú els aixafés.

Mai no n'aprendran. Sota foc nodrit, sempre s'amunteguen.

Instint de ramat, suposo. Impuls animal.

A mi em sembla més aviat humà. No distingeix entre tots dos?

Sí, malauradament, és clar.

Comandant, tindria l'amabilitat de deixar-nos sols?

Sí, és clar, senyor.

Coronel.

Bé, coronel, què n'opina?

- Què n'opino de què, senyor? - El Turó de les Formigues.

El seu regiment capturarà el turó demà.

- Ja coneixeu l'estat dels meus homes. - Alguns hauran de morir.

Probablement, molts. Absorbeixen bales i

metralla, fent possible que altres penetrin.

- Quins reforços tindrem? - No en disposo.

Quin nombre de baixes preveu?

Diguem que un 5% a la nostra pròpia barrera de foc, calculant per sobre.

10% més al travessar terra de

ningú i un 20% més en creuar els filats.

Això ens deixa el 65%, després de passar pel pitjor.

Diguem que un altre 25% en agafar El Turó de les Formigues.

Encara ens deixa una tropa adequada per defensar-l'ho.

Morirà més de la meitat dels meus homes.

Sí, és un preu molt alt, coronel, però tindrem El Turó de les Formigues.

- Però, ho aconseguirem? - Confio en vostè, coronel.

Tota França confia en vosté.

Li faig gràcia, coronel?

No sóc un bou. No cal agitar una bandera perquè ataqui.

No compari la bandera francesa amb un capot.

No pretenia faltar a la bandera.

Potser està antiquat, però un patriota és un home honest.

Samuel Johnson deia una altra cosa sobre el patriotisme.

I què deia, si em permet la pregunta?

- Res. - Què vol dir?

- Res important. - Si us faig una pregunta, és important.

- De qui parla? - Samuel Johnson.

I què deia sobre el patriotisme?

Que era el darrer refugi del pocavergonya. No és res personal.

Està cansat, Dax. Molt cansat.

Vostè és qui està esgotat, no els seus homes.

I és culpa meva. Li he donat una tasca impossible darrere una altre.

- Necessita descansar. - No he dit...

No ho diria mai, així que no hi té veu.

Us ordeno que es prengui un permís indefinit.

General, no em faci això.

No us ho faig a vostè, ho faig per vostè.

- Pel seu bé i el dels seus homes. - El bé dels meus homes?

Si a un oficial li manca confiança, què es pot esperar dels seus homes?

No el vull rellevar, però he de comptar amb el seu suport incondicional.

No ha dit ni una vegada que els seus homes puguin capturar el Turó de les Formigues.

Capturarem El Turó de les Formigues.

Si hi ha soldats que ho poden fer,

som nosaltres.

Quan ho hagin fet, els homes podran descansar.

Es presenten el cap Paris i el soldat Lejeune, senyor.