The Unbearable Weight of Massive Talent

M'he de tallar els cabells.

Tinc un regal per a tu, Casy.

També tinc una foto teva.

Per molts anys, filleta.

Gràcies.

Òbviament, has vist "Casa d'estranys", de Mankiewicz.

És un dels meus films favorits.

És exactament el que m'ha recordat el teu guió.

- La lluita pel poder, per la rellevància... - Sí. Sí.

I et semblarà una bogeria, però, fet i fotut,...

- és "El rei Lear". - És "El rei Lear". Sí, exacte.

Sabia que entendries el que vull fer amb aquesta pel·lícula.

Esclar.

David, no sé què dir, sinó que és un paper únic a la vida...

i que m'agradaria fer-lo.

Genial, tio. Et truco en un parell de dies.

Si t'amoïna l'accent de Boston, el puc fer.

L'he practicat tota la setmana.

No m'amoïna, Nick.

Bé, si tens més preguntes o només vols parlar, truca'm.

O si vols que... interpreti.

- No cal que interpretis res. - Esclar, no.

- I, òbviament, no ho faré. - Òbviament.

Però aposto que a una part de tu li encantaria, oi?

I tant! Si jo fos tu, em voldria escoltar.

- De debò, no vull que ho facis. - Està bé.

- En fi, aquest és el meu... - Saps què? Ho faré.

"És una conclusió ineludible, Jimmy.

Li calen 13 mil·lisegons al cervell humà...

per enviar un missatge al cos.

Així que, quan la teva bala em toqui, el meu còrtex cerebral...

ja haurà transmès un senyal als 17 músculs sans...

que controlen el dit amb què disparo.

I abans que el teu cul hagi tingut temps d'encongir-se...

la teva medul·la oblonga esquitxarà la puta paret que tens al darrere.

I si això és l'últim que aconsegueixo en aquesta formosa Terra Verda...

Molt bé, doncs, ha! Sí, haaa! Serà la millor refotuda forma de morir".

Hòstia puta.

Si vols, ho puc repetir.

Collons, nano!

Ha estat bé, oi? Ha quedat bé.

Mankiewicz? Un recurs increïble!

Ho sé. M'ha, pof!, vingut de sobte al cap.

Que bé. Me n'alegro per tu.

Perquè, sincerament, de veritat que necessites això.

Què? Què vols dir?

Ja m'entens. Això podria canviar-ho tot.

No em cal canviar-ho tot. Si passa, passarà.

I si no, seguiré treballant. És el que faig.

Només dic que podries tenir una mica més d'estratègia.

Prendre més decisions d'estrella de cine.

És com em va dir Miles Davis:

"De vegades, l'important són les notes que no toques".

Miles Davis era addicte a l'heroïna.

Vull dir, m'encanta, era un maestro ...

però estic feliç, em trobo bé quan treballo. Soc actor.

No, ets una puta estrella de cine! No te n'oblidis!

No necessito això. No ho necessito.

Surt del cotxe. Nicky, surt del cotxe.

No necessito això.

Ho necessito.

Això podria canviar-ho tot.

No et satisfà com et va la teva carrera...

perquè et sembla que tota l'estona treballes.

De fet, no ho he vist mai com una carrera, sinó com una feina.

I quin mal hi ha?

A qualsevol altra feina, treballar dur és admirable...

però amb l'actuació: "Fas massa pel·lícules, Nick".

"Treballes massa". "Deixa que el públic t'enyori".

"Hola, és la meva feina. Pago els meus deutes".

"Mantinc la meva família. Tu emprenyes".

Redéu!

Sí.

Llavors, què t'amoïna, Nick?

Has perdut una mica de capacitat, de talent com a actor?

No.

No, és només que vull això de debò.

És un paper únic a la vida. És un gran paper.

Molt bé, com creus que la relació amb la teva feina...

afecta la relació amb la teva filla?

Fiquem-hi l'Addy, sí?

Què? No cal. Podeu seguir parlant.

Bé, només acabaré dient que un paper així no t'arriba cada dia.

- I ara callaré. Ben callat. - Addy.

Com creus que t'afecta l'ansietat del teu pare per la seva carrera?

Bé, la seva carrera és l'únic del que parlem.

Això, o em fa veure pel·lis velles, i després les comentem.

Què, de fet, només és ell fotent-me un rotllo de dues hores.

És una conversa. És més aviat una conversa.

Em va obligar a veure una pel·li antiga molt rara.

Com es deia? "L'illa del doctor Calamari"?

- "El gabinet del doctor Caligari". - I et va agradar, Addy?

És un dels meus films favorits. L'has vist?

- No. - Tracta d'un metge sonat...

que té un somnàmbul sota un encanteri.

Un vell sonat.

T'imagines l'horrible que això pot ser?

Estar sota l'encanteri d'algú. I sí que et va agradar, oi?

Et van agradar els decorats i el maquillatge...

És clar que no.

Sembla que potser no volia veure la pel·lícula.

Ho has pensat, Nick? Has pensat el que ella vol?

Cheryl. Ho dius de debò? Què et penses que dirà?

Té una sensibilitat visual meravellosa. Sempre l'ha tinguda.

Estem molt a prop, i dins d'aquesta proximitat, he pogut comprovar...

- Hola, nineta. - Hola, mama.

Adéu, Addy. T'estimo.

No, què ha passat?

Està enfadada perquè vam veure "El gabinet del doctor Caligari"...

i la va odiar, la qual cosa em sembla rara, tan madura com és...

Et sorprèn que la teva filla adolescent...

no volgués veure amb tu una pel·lícula tronada de fa 100 anys?

- Sí. - Déu meu! D'acord.

No és només això.

Saps que no ha llegit mai Mary Shelley, Jane Austen o ni tan sols Twain?

Que poc sensible. La desheretem?

Es pensava que Humphrey Bogart era un actor porno.

- Què, de debò? - Sí.

Quina decepció.

A no ser que n'hi hagi un que es digui Humphrey Bogart.

Podria ser, oi? "Hump" en anglès és follar.

Oi?

Mira, només estàs...

Ara mateix estàs en una etapa complicada amb ella, oi?

I si no aprens a connectar, us distanciareu...

I ara per què collons somrius?

- Per què somrius? - No somric.

- Que sí. - D'acord.

He fet una prova per a una pel·lícula molt emocionant.

- I em penso que m'agafaran. - Redéu! Em pots fer un favor?

- Sí. - Vine a la seva festa d'aniversari.

- I tant! - I tant.

Au, ves!

Ei, Fink, t'he de veure. Tinc preguntes.

No ho sé. De debò que vull això.

És el paper de la meva vida, i com ets el meu agent...

Nick, tinc un bon pressentiment, d'acord?

- Sí. - Vinga, som-hi.

Sé que et poses tens.

Això t'ajudarà a relaxar-te.

Collons!

Merda! M'encanta.

Ha de fer tant mal? Collons!

Sí, com més mal, millor.

Fill de...

Per què?

És bo per a la circulació.

Nick, tenim una altra oferta. Ha arribat aquest matí.

Excel·lent. De què va?

D'un milió de dòlars.

I què és?

Una festa d'aniversari, Fink? De què parles?

Vas i, no sé, els expliques quelcom, els fas riure.

Riure? Com un pallasso? Com una foca entrenada?

Nick, m'ha trucat el Kenny, el teu representant comercial.

Fa més d'un any que vius a la Sunset Tower.

I què? Els encanta que hi sigui.

Els deus 600 mil dòlars.

Envien les factures al Kenny.

Me'n faré càrrec.

El Kenny diu que encara tens deutes importants.

I ara, amb el divorci, tot el que gastes...

- i, i, i... - Entesos, ho arreglaré tot, Fink.

Saps que ho faré.

Però aconseguiré aquest paper...

i quan el faci, tot canviarà.

Hauré tornat.

Per cert, no és que me n'hagi anat.

No te n'has anat enlloc.

No siguis mai dur amb tu mateix.

Vinga! No siguis mai dur amb tu mateix!

Fink, un moment. Aniré a un lloc tranquil.

Encara hi ets? T'escolto.

- Has parlat amb ell? - He parlat amb en David.

- Ja has arribat. Genial. - Espera.

Estem amb el pastís.

- Oh, Déu, estàs... - He d'acabar la trucada.

Oh, Déu meu! Déu meu!

- És increïble! - Fink, hi has parlat?

Nick, m'escoltes?

Sí, t'escolto. Què t'ha dit?

Diu que t'adora...

però que al final el paper el farà un altre.

Ho sento, tio.

Per molts anys.

- Odio això. - Per molts anys.

- Gràcies, mama. - Per molts anys, estimada Addy.

- Gràcies. - Per molts anys.

Gràcies!

Apaga les espelmes. Demana un desig.

- Per molts anys, Addy! - Molt bé, escolteu!

Tothom al voltant del piano. És l'hora del xou, companys.

- Què fa? - Què?

Nick? Nick?

Deixa el piano, Nick.

Hola, Lewis.

Que gran que estàs.

Què tens, 15 anys?

- Papa, no parlis amb el Lewis. - D'acord.

Quan tenia nou anys...