Squid Game (오징어 게임)

Què és el que et frena?

Demà intentaran matar-te.

Mata aquella escòria.

Aquesta és

la millor decisió que pots prendre.

Gi-hun...

No ho facis.

Tu...

no ets així.

CAPÍTOL 5 ○△□

Veus alguna cosa?

Res de res, amb aquesta boira!

Mira a les dues en punt.

Hi hauria d'haver una illa.

Detectiu Hwang.

Em reps?

Sí.

Hauries d'abandonar.

Per què no em vas deixar morir?

Si fiques més el nas en aquest joc,

moriràs.

Doncs m'hauràs de matar.

Atenció, si us plau.

L'últim joc començarà d'aquí poc.

Segueixin les instruccions del personal.

Repeteixo.

Has tornat sola?

T'he dit que el portessis amb tu.

Perdó.

Creia que et coneixia millor que ningú.

Llavors hauries sabut que no acataria l'ordre.

Què vols?

Que esborris l'historial del jugador 246.

246 PARK GYEONG-SEOK

VOLEU SUPRIMIR PERMANENTMENT AQUEST ARXIU?

Ja està?

Sí.

S'ha esborrat del servidor principal.

Malauradament,

també te l'hauré d'esborrar del cervell.

Hi ha una còpia.

En paper.

També l'hauràs de destruir per esborrar-lo del tot.

On és?

A dalt, a l'arxiu del capità.

Ja saps que no tothom hi té accés.

Jo soc l'únic a part del capità.

Identitat confirmada.

Seleccioni la planta.

A poc a poc.

Que tots els jugadors entrin a l'ascensor que tenen davant.

LA SEGURETAT ÉS PRIMORDIAL

Benvinguts a l'últim joc.

L'últim joc és

el joc del calamar a les altures.

Per què cony fas això?

He vist l'historial.

Tu i el jugador 246 treballàveu al mateix lloc.

Sents alguna cosa per ell?

Si el jugador 246 mor...

la nena també.

La seva filla?

Fas tot això per salvar la filla d'un altre?

Això et fa sentir menys culpable per abandonar la teva?

Tingueu pietat d'ell i la nena.

Entesos.

En certa manera, t'entenc.

Però...

t'has passat.

I molt.

No creia que fossis especial

només perquè també ets del Nord.

Creia que tu m'entendries millor que ningú.

Perquè jo, com tu,

vaig perdre la persona que més estimava.

Tot per culpa d'un ronyó.

Amb tants que n'hi ha aquí!

Senyor, aquí la sala de control.

Senyor, em rep? Aquí la sala de control.

Digues.

Estem a punt per començar el joc. L'estem esperant.

Comenceu.

Ja vinc.

Em vaig equivocar amb tu.

T'hauria d'haver posat al joc, com ells.

Creia que eres diferent perquè havies abandonat ta filla.

Deixa de preocupar-te pels fills d'altri

i ves-te'n al cel amb la teva.

Et prometo que no patiràs.

Ja tornes a fugir?

Cap a on?

Ja ho saps.

L'ascensor no et durà enlloc.

No sense la meva màscara.

Atents a les normes del joc.

Jugaran a les torres en forma de quadrat, triangle i cercle.

En cada torre, jugaran a empènyer-se fins a caure.

La primera ronda es jugarà a la torre quadrada on són ara.

Si fan caure un o més jugadors de la torre mentre encara són vius,

la resta de jugadors passaran a la torre triangular, a la següent ronda.

D'igual manera, si eliminen un o més jugadors

a la torre triangular en la segona ronda,

passaran a la torre circular.

L'última ronda funciona igual.

Si fan caure un o més jugadors,

tots els que quedin a la torre seran els guanyadors.

Tinguin en compte

que, si no eliminen ningú abans que s'acabi el temps,

s'eliminarà tothom de la torre.

Bé, ja sabem quins tres eliminaran.

Haurem de veure en quin ordre.

Min-su.

Min-su.

Min-su.

Col·lega, t'he trobat a faltar.

Ajuda'm, si us plau. Min-su.

Vols més pastilles?

Te'n donaré.

Si us plau!

Ja et tinc, fracassat!

Fill de puta!

Torna'm les pastilles.

Que me les tornis, hòstia!

Min-su, col·lega!

No ho aguantaràs.

Torna-me-les, malparit!

Ets un covard de merda, tio!

Les pastilles, cabró!

Què collons li passa?

En lloc del 456...

Premin el botó de terra per començar la primera ronda.

El joc ha començat.

Tenen quinze minuts.

Molt bé, escolteu.

Parlem-ne amb calma.

Si comencem a empènyer-nos i la cosa s'enreda,

podríem acabar tots morts, no?

- Sí. - Sí.

És una situació desafortunada, però eliminar una persona a cada ronda

sembla la millor opció per perdre el mínim de gent.

Què us sembla?

- Bona idea. - Té raó.

Però com decidim qui serà aquesta persona?

Aquest és el problema, no?

Votem.

Així és com hem decidit si continuar jugant o no.

Votem qui hauríem d'eliminar en un procés democràtic.

Sí. Votar em sembla bé.

M'hi apunto.

Siguem democràtics.

Doncs nominem els que creiem que hauríem d'eliminar,

discutim-ho i votem.

És la manera més democràtica.

Té sentit.

Em va dir que es dedicava a la docència.

Es nota que té estudis!

Molt bé.

Encara tenim temps.

Comencem nominant els que creiem que hauríem d'eliminar.

Crec que hauríem d'eliminar el jugador 222.

Ens podries dir per què?

Sincerament, la jugadora 222 ja va quedar eliminada,

però el nadó li va prendre el relleu.

És absurd.

No és just.

Hi estic d'acord.

Va ser injust que reincorporessin el 222 al joc.

I, a més a més,

el nadó no pot jugar sol ni votar.

Crec que, eliminant el 222,

tant el joc com les votacions seran més justos per a tothom.

Jo no en tinc ni idea, de tot això.

Però imaginem-nos que aquest esquitx surt viu d'aquí.

Què farà després?

La mare és morta.

I no sembla que tingui pare.

Qui cuidarà aquesta criatura?

Per desgràcia,

no té cap esperança.

No trobeu?

Molt bé.

Si no hi ha objeccions, votem per eliminar el jugador 222.

Un moment.

Jo tinc una objecció.

Què passa?

El joc té tres rondes.

Ho hem de tenir en compte i decidir racionalment.

Què hi ha més racional que això?

Crec que el jugador 456 farà el que sigui per protegir el nadó.

Potser ara sí que el protegeix,

però, si l'amenacem amb fer-lo caure, deixarà la criatura tirada.

No arriscarà la vida.

Ara que hi penso, té raó.

Ja ho vau veure.

Va portar el nadó a coll al joc de saltar a la corda.

No sé per què, però no l'entregarà tan fàcilment.

¿Creieu que aquell tarat podria ser...

el seu pare?

Collons.

Empenyem-los els dos alhora.