John Wick: Chapter 4

Jo soc el camí cap a la ciutat del plany.

Jo soc el camí cap al dolor etern.

Jo soc el camí cap a la gent condemnada.

Abans de mi, no hi havia res creat.

Excepte les coses que duren per sempre.

COM JO!

Abandona tota esperança, tu que entres aquí.

Perquè et trobes davant

del puto rei!

Estàs llest, John?

Sí.

Correu! És John Wick!

Senyor Wick.

A què dec el plaer?

Pel meu anell.

Per la meva llibertat.

Ja no hi ha anell,

ni tampoc l'anterior regent.

I si has arribat aquí pensant

que pots acabar això matant-me,

estàs ben equivocat.

La meva mort no canviarà el resultat

més del que tu pots canviar la teva natura.

Ningú pot escapar al que som,

i ningú no escapa de la Taula.

I l'única manera que John Wick

podrà tenir la pau o la llibertat, ara o sempre,

és en la mort.

Ho sé.

Em temo que has fet un llarg camí

per res.

Ja...

De fet, no.

Amb el director, sisplau.

Un emissari demana veure'l, senyor.

Ha de ser un error.

No hi ha cap error.

Per ordre del marquès,

Vincent Bisset de Gramont,

l'hotel ha estat sentenciat.

Té una hora.

Ell l'està esperant.

Pot fer-ho, senyor?

El decret està signat pels dotze membres de la Taula,

i dona al marquès

l'autoritat imperial absoluta,

la qual cosa significa que ara és jutge, jurat i...

Evacua l'hotel.

Les últimes paraules de Ned Kelly quan el botxí li estrenyia

la corda al voltant del coll, van ser...

"Així és la vida."

T'imagines acceptar-ho, quin desafiament?

Vostè no morirà avui.

D'això, n'estic segur.

Tens la fe indestructible de David, amic meu,

però no hauries de ser aquí.

Això no serà agradable.

Així és la vida, senyor.

El meu pare solia dir:

"Com fem les coses...

és com ho fem tot."

Consideri-ho la primera i l'última regla de la vida.

Creu en les regles...

senyor director?

Oh, i tant.

I en les conseqüències?

Per descomptat.

I en les segones oportunitats.

Ah. En això ens diferenciem

vostè i jo.

Les segones oportunitats

són el refugi dels fracassats.

Hi ha gent, a la Taula,

que culpen Nova York

d'aquesta atrocitat.

Creuen que és cosa de la ciutat.

La Taula ha consentit aquest

refotut lloc massa temps.

I miri les conseqüències.

Li vaig disparar.

Però encara és viu,

podrint tot el que toca.

Marquès, amb tots els respectes, el meu hotel...

El seu hotel?

Si em permet, senyor?

Endavant.

El Continental i la seva administració

són un recordatori

per a tots els que estan sota la Taula

que ningú està per sobre les regles.

Ja, fins aquí hi arribo.

Senyor, el Sr. Wick...

No som aquí per John Wick!

Ell és només la cara del seu fracàs, senyor director.

La sorra del rellotge

és només l'eco del que em queda de paciència.

Vostè ja no és Nova York.

Vostè no és res.

Està excomunicat.

I en conseqüència,

ja no calen els serveis del recepcionista.

Ha estat un honor,

amic meu.

Hauria d'haver estat jo.

Sí.

Però no.

Ara, pensi per què

i potser un dels dos es beneficiarà d'aquesta conversa.

Porta'm en Caine.

Tinc un nom per a tu.

Amb tots els respectes,

estic retirat.

He acabat. Prou.

No hi estic d'acord.

Ja no li puc servir,

ni tampoc a la Taula.

No ets tu qui decideix.

Penso que hauria de trobar algú altre.

T'hi has apropat.

Avui.

Massa a prop.

L'has posada en perill.

Ja sé el tracte que vaig fer.

Un antic company, crec.

Ho era.

I un amic.

L'acord amb la Taula es manté.

Et donem un nom,

i tu ens dones una vida.

O...

en prenem una.

Us serviré.

Sempre us serviré.

Excel·lent!

Entenc que saps on pot ser?

A John Wick li queden pocs amics,

i encara menys en qui confia

amb la seva vida.

Molt rebé.

Benvingut a l'Osaka Continental. En què el puc ajudar?

Sí, voldria una habitació.

Em temo que no es permeten animals.

És un animal de suport emocional.

-És el seu animal de suport? -No, al revés.

Jo soc el seu. Oi, noia?

S'estarà a la seva habitació.

Gaudeixi de l'estada, senyor.

No està malament.

Gens malament.

Hi ha un gos al meu vestíbul.

És un animal de suport emocional.

No cal dir-ho.

L'agenda de demà. El Sr. Suzuki a les 11:00

i els Tarasovs demanen veure't a les 2:00.

I això de les 8:00?

El sopar amb la teva filla.

Diu que està amoïnada perquè

treballes massa.

Què he fet per merèixer

una filla tan considerada?

-Bon karma, suposo. -Segurament.

I com estan els nostres convidats?

Alguns membres del club d'or estan ansiosos.

Sempre hi ha alguna cosa.

I avui és Nova York.

I la meva recepcionista?

Amoïnada.

Potser hauries de tenir un animal de suport emocional.

Ens hauríem de preocupar?

No hem fet res per ofendre la Taula.

La teva amistat amb el Sr. Wick no és cap secret.

La Taula vindrà.

I...

... serà rebuda com cal.

Tot el que ell toca, mor.

No gosis parlar-me d'un home que conec... des d'abans que naixessis.

Perdona'm, pare.

Akira.

Sisplau, digue-li a ma filla

que tinc ganes de veure-la per sopar.

Que no entri ningú.

Pensava que finalment havies trobat la pau.

Però sembla que no.

Matar el regent va ser un error.

La seva resposta ha estat destruir el Continental de Nova York.

La meva filla té por que siguem els següents.

En Winston?

És viu, però han mort el seu recepcionista

per demostrar el que volien.

Has arribat a pensar

on acabarà tot plegat?

La Taula no s'aturarà mai.

Ho saps.

Només treu la vida...

i només dona mort.

Koji...

Em sap greu causar-te...

tants maldecaps.

L'amistat es mesura en l'adversitat.

Benvingut a l'Osaka Continental. En què el puc ajudar?